MARE I ACTIVISTA

Fa ja uns quants dies, mentre anava a la Trobada per la Unitat Popular, donava voltes a aquest tema i se’m va ocórrer escriure un article que tot just avui completo. Hi anava acompanyada de la meva tercera filla que amb els seus dos mesos de vida ja m’ha acompanyat a unes quantes reunions, manifestacions i actes reivindicatius diversos.

Tot i tenir-ho assumit i tenir clar que ha de ser així si vull compaginar la meva maternitat amb l’activisme polític que feia fins ara, se’m fa estrany. Diguem que si més no, no és habitual trobar mares amb els seus fills o filles en aquest tipus de reunions, en canvi, però, és molt normal trobar-les en altres espais no tant diferents quan la temàtica gira entorn a la maternitat. Fins a cert punt és lògic, la maternitat acostuma a canviar també els interessos i fa que sovint deixem en un segon pla activitats que fins ara omplien bona part del nostre temps i preocupacions. Això és molt lícit, però no totes les dones ho senten així o no en totes les maternitats ni de forma tan absoluta i, per tant, podria ser lògic trobar mares recents participant en tots els àmbits de la vida.

En la nostra societat, però, això no és gaire comú i quan es dóna sovint comporta haver de renunciar a estar amb el nadó: heu vist mai una mare amb el seu nadó al Parlament? i en una reunió de l’associació de veïns? I en una de l’AMPA o d’un sindicat? Potser recordeu algun cas però precisament el recordeu per la seva excepcionalitat. En aquest sentit crec que ens ha fet un gran favor el moviment de les PAHs que sobretot gràcies a l’empenta de dones immigrades ha visibilitzat la imatge de dones actives en les lluites amb els seus nadons. I això és perquè en altres cultures és molt més habitual que les mares participin en la societat amb els seus nadons.

En el meu cas, he de reconèixer que tot i que ningú m’ha posat mai cap entrebanc per poder anar amb la meva filla per tot arreu, ha esdevingut una curiositat que tothom comenta precisament per poc habitual. Per això, en moltes ocasions, explico que, de fet, ara com ara és molt fàcil anar amb la nena en aquests espais ja que són entorns que faciliten que es satisfacin les seves necessitats que parlant d’una criatura de dos mesos podríem resumir en alimentació i contacte. També és veritat que m’he trobat moments en els quals he hagut de sortir una estona de la reunió o m’he vist canviant bolquers sobre la taula d’una oficina però vista l’experiència crec que és absolutament viable assistir a reunions amb nadons si tothom accepta situacions com que puguin rondinar en un moment determinat o que estiguis dreta passejant mentre la resta de gent està assegut a una cadira. Per tot plegat, espero que de mica en mica es normalitzi aquesta possibilitat ja que això ajudaria a que les dones puguem mantenir-nos actives en els espais que vulguem ser-ho més enllà de la nostra maternitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s