D’UN SEGREST MASCLISTA I D’INDIGNACIONS HIPÒCRITES

El passat 15 d’abril el grup radical islàmic Boko Haram va segrestar més de 200 nenes a Chibok, Nigèria. Una vegada més, les dones, nenes en aquest i molts altres casos, són víctimes de conflictes en els quals ningú els ha donat la paraula. Conflictes polítics, religiosos… lluites de poder en definitiva en les quals les dones i encara menys les nenes no hi tenen cap paper més que el de moneda de canvi. En aquest i en la majoria dels casos, una moneda de canvi on la violència sexual hi té un gran pes ja que sovint les dones són víctimes de tot tipus de violacions i abusos sexuals sobretot com una demostració més de força i d’humiliació per part d’un o altre bàndol.
Organitzacions com Save the Children o les Nacions Unides denuncien contínuament com els i les menors són les principals víctimes de violència sexual en els conflictes armats i situacions posteriors i com sovint posteriorment a més es veuen culpabilitzades, castigades i/o marginades per aquest motiu i es neguen a denunciar-ho tant per evitar aquestes conseqüències com per por a les represàlies.
Una vegada més, però, des de la comoditat dels països occidentals, rebem aquest tipus de notícies amb la indignació hipòcrita dels que coneixent una situació no tan sols no fan res per evitar-la sinó que més o menys conscientment hi col•laboren. Sí, ho sé, algunes i alguns (no gaires) hem assistit a actes de protesta, hem piulat un missatge de suport i no gaire res més. Al mateix temps, però, molts i moltes donen suport a governs que venen armes a països en conflicte o mantenen comptes a entitats financeres que especulen amb negocis armamentístics. Bona part dels conflictes armats d’arreu del món no tenen sentit o no s’aguanten sense els interessos econòmics d’un o altre tipus que hi tenen les societats occidentals, els seus governs i les seves empreses.
Siguem, doncs, una mica més sincers i sinceres amb nosaltres mateixes, fem autocrítica, diguem les coses tal com són i siguem conseqüents. El dia que creiem de debò en la força que cadascun de nosaltres tenim com a consumidors i com a membres d’un societat amb certa capacitat de decisió, el dia que no només ens limitem a escandalitzar-nos sinó que ens arremanguem les mànigues i ens posem a treballar, començarem a canviar les coses. Jo intento fer-ho en el meu dia a dia, i tu, què fas?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s