TISORES I TENTACLES

Les tisores de les retallades van arribant a tot arreu. A traves de la Xarxa de Dones de Girona, he conegut el cas d’un grup d’usuàries valentes del Servei d’intervenció especialitzada (SIE) del Gironès que estant denunciant la seva situació crítica de resultes de les retallades que està patint el servei. El SIE és un servei especialitzat on s’ofereix (s’oferia) una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació a les dones que han estat o estan en situació de violència masclista i les seves filles i fills a càrrec. El SIE té a més encomanada la tasca de prevenció, sensibilització i implicació comunitària en l’àmbit de la violència de gènere. Els SIEs són, doncs, els serveis de referència, en aquest cas a nivell comarcal, de tot el que fa referència a la violència masclista i al Gironès ens estem permetent el luxe de retallar-ne bona part del personal d’atenció.

És que potser s’ha reduït la violència masclista en els darrers anys? És que ha deixat de ser un problema social? Que potser no és un problema greu entre adolescents i joves? No, no i no, la violència no s’ha reduït ni res fa pensar que puguem baixar la guàrdia, però tot i que el discurs polític del govern vol fer creure que aquesta és una prioritat de govern, la realitat és una altra, la realitat és que les polítiques socials i l’atenció a la violència de gènere entre elles no són, evidentment, una prioritat del govern convergent. Un govern que retalla el pressupost i redueix el personal d’aquest tipus de serveis provocant una disminució i empobriment de l’atenció que ofereixen davant la desesperació dels seus usuaris i usuàries.

Però allà on arriben les tisores del govern, arriben els tentacles de la Caixa que a través d’una privatització amagada va guanyant terreny en la gestió de serveis socials que estaven a mans del sistema públic. Així, per exemple en el cas del SIE del Gironès veiem com cau l’insertor laboral del SIE però en canvi el substitueix el programa Incorpora de la Caixa. Aquesta no és una situació nova, de fet, moltes entitats socials col·laboren amb La Caixa perquè ha esdevingut pràcticament la única font de finançament viable a mesura que el govern ha tancat l’aixeta. Això, però, evidentment, no és lliure de condicionants i al final el que està provocant és que sigui aquesta entitat financera qui marqui què és prioritari i què no o com s’han d’abordar determinades temàtiques. Una vegada més veiem com el sistema financer marca el ritme d’un desenvolupament que ja hem vist on ens ha portat en el tema de l’habitatge. De debò que volem deixar les polítiques socials a mans dels culpables de la crisi?

Retallades i tentacles, un ball orquestrat per CiU i la Caixa per dinamitar la democràcia a còpia de treure capacitat de decisió al poble i concedir-la unes entitats financeres sobre les quals la gran majoria de la població no tenim cap capacitat d’influència (o poca, encara ets de la Caixa?)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s