PARLÀVEM (I PARLEM) LLENGUATGES DIFERENTS

Fa uns dies, el Ple de Girona va votar a favor de la compra de la col·lecció d’art de Santos Torroella. Va ser una votació molt ajustada, fins i tot immoral, que va comptar amb el vot a favor d’un trànsfuga i l’abstenció clau de Carles Bonaventura, ja apartat del grup municipal de la CUP precisament per aquest tema, i va fer necessari el vot de qualitat de l’alcalde. És a dir, només el govern de CiU en minoria creia en aquesta compra, que hipotecarà la ciutat amb uns quants milions d’euros, però l’aritmètica i l’anomenada estratègia política li van jugar a favor.

La CUP de Girona va treballar molt, i molt seriosament, la seva decisió sobre aquesta compra. Vam voler focalitzar la nostra decisió en l’àmbit cultural tot i que, evidentment, l’enorme despesa que suposava la compra per la ciutat, portava fàcilment a arguments igualment importants sobre les necessitats socials actuals de la nostra ciutat, derivades de la situació crítica que estem vivint (pobresa cada vegada més estesa, problemàtica de l’habitatge, etc.). Vam, doncs, centrar-nos en el projecte cultural de  ciutat que volíem contraposat a les polítiques erràtiques que s’han anat fent i de les quals, la compra de la col·lecció n’era una més (i encara una més n’és la nova i ja polèmica revista gironacultura). D’entrada, vam recolzar la creació d’una comissió informativa en el si de l’ajuntament i vam organitzar un debat amb presència d’experts amb enfocaments i posicionaments diferents. Tot plegat va generar un bon argumentari sobre els pros i els contres de la compra (podeu consultar-lo aquí) que evidenciava, entre d’altres, que la col·lecció no era ni molt menys tan interessant a nivell artístic com alguns ens volien fer creure (les obres d’artistes destacats eren menors i el valor econòmic que se li havia atorgat era dubtós), que quedava molt lluny de ser un pol d’atracció turística que ens permetés veure-la com una bona inversió i que la compra no estava recolzada per un projecte cultural que valoritzés i dinamitzés el patrimoni del qual ja disposa Girona.

La nostra decisió, doncs, estava presa i era més que fonamentada i treballada, però aleshores Reagrupament va decidir trencar el pacte que havia establert i abstenir-se en la votació esdevenint decisius perquè la compra tirés endavant. Des que se’ns va comunicar aquesta decisió es va fer un treball important de discussió tan personalment amb en Carles Bonaventura com amb tota l’agrupació. Fins i tot vam convocar a última hora una assemblea conjunta CUP – Reagrupament per discutir la situació i intentar aconseguir un replantejament per part de Reagrupament. Parlàvem, però, llenguatges diferents. Nosaltres, ens vam passar l’assemblea oferint arguments de ciutat: la visió de la cultura (elitista) a què responia la compra, la manca de projecte cultural del govern, la inconveniència de realitzar aquesta despesa en un moment crític com l’actual i fins i tot la il·legalitat que podria suposar aquesta hipoteca per a la ciutat. Ells, en canvi, ens van parlar de decisió presa (aparentment sense massa arguments i sense tenir en compte les conseqüències, i això darrer ho dic literalment), de compromís amb l’alcalde, de converses informals amb alguns artistes de la ciutat (sense noms, sense conclusions concretes derivades d’aquestes converses), de pactes a nivell nacional de Reagrupament amb CiU i de pressions derivades d’aquests pactes, en definitiva, d’una decisió basada en la mal anomenada estratègia política que els esdeveniments actuals ens estan confirmant (a què respon, sinó, la presentació demà dels candidats de Reagrupament amb presència de Joan Carretero? Des de quan estava planificada? No és una demostració de força de cares a un futur pacte amb CiU també a Girona?). I dic mal anomenada perquè en tot cas això és el que alguns i algunes ens volen fer creure que és la política, però no, senyors i senyores, la política no és o no ha de ser un joc de forces i interessos entre polítics professionals i altres actors a l’ombra, política és el treball de carrer, política és estar pendent de les necessitats del poble, política és escoltar els i les expertes i també a la ciutadania (veure la moció per convocar una consulta ciutadana sobre la compra de la col·lecció Santos Torroella), política són arguments fonamentats, política és necessàriament transparència, per molt que n’hi hagi que, interessadament, ho hagin oblidat i s’entestin a fer-nos-ho oblidar a la resta. Política és el que ha fet i fa la CUP, en el cas Santos Torroella i en tots els altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s